Tancar

Tornar a la secció Actualitat i notícies

El sector de la cosmètica es recolza en la innovació que ofereix la indústria del packaging per respondre a les exigències de seguretat i conveniència dels consumidors i adaptar-se a un nou marc normatiu en què la sostenibilitat marca les principals transformacions. Hispack va reunir diversos representants d’empreses cosmètiques per debatre els reptes més immediats. Recollim aquí les seves opinions.

Maica García – moderadora

Directora | News Packaging

Marcia Bardauil

Senior Market Insights Lead | Quadpack

Francesc Morata

Director creatiu | Noreste Studio

Edgar Lendínez

Responsable d’innovació, industrialització i compres del packaging primari. Responsable tècnic de productes sanitaris | MartiDerm

Xavier García

Packaging Innovation Manager | Montibello

Concha Bosch

Project Manager & Tecnologies d’Envàs | AINIA

Joaquim Cons

Product Stewardship & Eco-Design Manager | Puig

El present: la legislació

Concha Bosch – AINIA

La llei marca tots els canvis des que el 2018 es va publicar l’estratègia de plàstics de la UE, que marca els objectius per al 2030, fins a tot el que ha anat succeint amb la llei de residus.

Les empreses fabricants d’envasos estan implicades en aquesta transformació, però les usuàries tenen la preocupació afegida d’oferir solucions que compleixin la llei. S’està apostant molt pel PET perquè hi ha processos de reciclatge post consum aprovats específicament per a aquest material i s’està evolucionant cap a un altre tipus de materials que es puguin adaptar a la nova normativa. Per exemple, hi ha molt envàs cel·lulòsic i alternatives de materials al plàstic, però que no serveixen per a tot. I és que el plàstic no desapareixerà, té unes prestacions que el fan indispensable en alguns casos, però és cert que s’està treballant en materials alternatius com la cel·lulosa, la fusta, els bioplàstics i altres formes com la reutilització. En aquest sentit, cal no oblidar que els envasos reutilitzables s’han de dissenyar perquè també siguin reciclables, al final cal apostar per la reutilització. En definitiva, hem de donar resposta a una llei que crec que exigeix ​​massa en poc temps.

Ja existeix PET reciclat en consum, però a mesura que augmenta la demanda cada cop cal produir més, i el mateix passa amb els bioplàstics. Si la capacitat de producció no garanteix prou subministrament per a la producció de les empreses, és un sense sentit. La llei persegueix millorar la sostenibilitat, però cal veure si es pot implementar en els terminis que se’ns estan donant, i aquí hi entra tota la cadena de valor i sembla que només s’està posant el focus en una part i no en totes les empreses involucrades.

Joaquim Cons – Puig

La llei al final és un accelerador, els que tenim la responsabilitat d’accelerar aquests processos som les empreses, nosaltres també hem de pressionar els proveïdors perquè surtin aquests productes.

En el cas del sector de la bellesa i el cosmètic, som una indústria molt més petita que la de l’alimentació –l’alimentació genera més deixalles– i no tenim alternatives. La indústria que accelera el procés de reciclatge ens ha d’ajudar a que tots els materials es puguin reciclar.

La llei està molt bé, però des del meu punt de vista és un avís per a que ens posem les piles encara més.

D’esquerra a dreta: Marcia Bardauil, Senior Market Insights Lead, Quadpack; Francesc Morata Jorba, Director creatiu, Noreste Studio i Edgar Lendínez Martí, Responsable d’innovació, industrialització i compres del packaging primari. Responsable tècnic de productes sanitaris, MartiDerm.

El present del reciclatge: es recicla bé?

Concha Bosch – AINIA

Es reciclen bé alguns materials. La normativa europea ens diu que el 2030 el 100% dels envasos de plàstic s’hauran de reutilitzar o reciclar de manera rendible. De manera rendible és important perquè també cal esforç per part dels recicladors i que ens intentin donar una solució per veure com classifiquem aquests materials del sector cosmètic. Per exemple, alguns recicladors no volen la poliamida, un material molt estigmatitzat al sector alimentari, si bé hi ha estudis que apunten que no hi ha problema a posar-ne un percentatge.

La llei està per pressionar i que aquesta pressió es reverteixi en altres parts del sector que formen part de la cadena de valor.

Joaquim Cons – Puig

En el nostre cas, de 150 països on estem presents, les lleis van a diferents ritmes i la conscienciació de cada país també. Hem de fer el màxim que podem, a Europa estem molt avançats pel que fa a conscienciació.

Hem de fer que les normatives europees homogeneïtzin els missatges de manera que minimitzin les diferències entre països.

El futur: materials

Marcia Bardauil – Quadpack

A Quapack tenim un departament encarregat d’analitzar nous materials.

Hi ha hagut diferents evolucions pel que fa a biomaterials. En el nostre cas fabriquem packaging de fusta i aconseguim mecanitzar per primera vegada la fusta, prescindint així del plàstic. També treballem amb suro, que és un material que s’abasteix a Europa. El desplaçament del producte i material també el tenim molt en compte, de cara a que en tot el cicle el packaging tingui un impacte positiu a l’entorn, el que internament anomenem PIP rating (Positive Impact Packaging), i per això analitzem el 100% de el nostre catàleg perquè compleixi els paràmetres de sostenibilitat que considerem. Un altre material és el sulapac, combinació de fusta amb altres ingredients.

No podrem prescindir del plàstic perquè té uns beneficis que no tenen altres materials, i aquest coexistirà amb altres. El plàstic no ha de ser negatiu, l’important és que sigui reciclable.

Francesc Morata – Noreste Studio

De vegades el problema és que no tots els materials serveixen de la mateixa manera.

Els problemes poden venir per dues vies:

  1. El temps de producció és molt llarg i el client necessita abans el packaging.
  2. Quan busquem paper reciclat, no tot serveix, cal tenir en compte les fibres, el gramatge. La veritat és que cada cop hi ha més papers reciclats i imprimibles, però no tots serveixen per a tot. I de fet, també és important tenir en compte que pot ser més sostenible un plàstic que es pot reutilitzar que no pas un alumini.

Edgar Lendínez– MartiDerm

Un dels problemes que tenim és que realment aquests materials es reciclin, especialment amb els envasos de cosmètica a les plantes. Pensem en solucions més sostenibles però la roda funciona per a unes coses i per a altres no. Per exemple, que una etiqueta d’un envàs no es pugui desenganxar fa que no es pugui reciclar, i aquests problemes s’han de tenir en compte.

Xavier García – Montibello

Estem provant nous materials, com ampolles de rPET, però prioritzem a l’inici de cada projecte l’ecodisseny. També cal tenir en compte que les fórmules de la cosmètica professional són molt exigents, i que calen homologacions de nous materials i proves de compatibilitat a l’hora de desenvolupar un projecte.

En el nostre cas, l’ús de l’alumini és un dels materials més utilitzats perquè el nostre producte estrella són els tints de color. En aquesta línia, qualsevol canvi de gramatge o allò relatiu a l’alumini a través de l’ecodisseny pot impactar directament a la sostenibilitat. Per exemple, en un pot de 50 gr per a retail, es va dissenyar una tapa nova amb 5 mm menys d’alçada, vam renunciar a la percepció més premium d’aquest pot, però reduint pes contribuïm a la sostenibilitat.

Petites decisions poden impactar molt a la sostenibilitat sense haver d’investigar nous materials. De vegades l’envàs és més sostenible, però el consumidor no ho percep, cosa que també cal saber comunicar. I una altra responsabilitat nostra és formar i informar aquest consumidor.

Joaquim Cons– Puig

A Puig hem llançat projectes en refill, volem reduir volum, plàstic, vidre i metall. El consumidor final aposta per aquests sistemes? Ho perceben com una cosa útil? Estem comprant refills per als gels de bany perquè el preu és semblant, hem reduït plàstic i material i el consumidor no percep el valor afegit? Nosaltres som el motor per canalitzar aquesta situació, però el consumidor ha de fer un canvi d’hàbits per a que el refill segueixi endavant o no.

D’esquerra a dreta: Xavier García Martínez, Packaging Innovation Manager, Montibello; Concha Bosch Navarro, Project Manager & Tecnologies d’Envàs, AINIA Centre Tecnològic i Joaquim Cons Garcia, Product Stewardship & Eco-Design Manager, Puig.

El futur gràcies a la innovació

Edgar Lendínez – MartiDerm

Referent a la R+D les empreses mitjanes han de fer el que puguin, adaptar-se ràpidament i ser flexibles i dinàmiques, mentre que les grans marcaran tendència.

Xavier García – Montibello

La innovació ja és a tot arreu. Hi ha empreses nínxol que per concepte, formulació o packaging tenen molt bones idees precisament per no tenir els recursos de cara a vendre un producte de forma novedosa.

Concha Bosch – AINIA

Hi ha moltes maneres d’innovar: innovar de forma disruptiva sí que pot requerir de més múscul; les start ups ja porten el concepte d’innovar a l’ADN i la resta també tenen recorregut per innovar, no tenen l’entramat de les grans empreses, però tenen la inquietud de fer-ho i ens demanen ajuda. Moltes vegades per innovar necessites nodrir-te de coneixements i nosaltres, com a centre tecnològic, ho tenim i els hi oferim, com per exemple com hem fet en diverses ocasions amb la microencapsulació. No tenen els mitjans, però es qüestionen i s’interessen, i això ho fan tota mena d’empreses. Hi ha molta voluntat d’innovació i a més la joventut és inquieta per naturalesa quan incorpores gent nova als equips.

Joaquim Cons – Puig

La mida de l’empresa no ha de ser excusa per ser innovadors o no. És un tema relacionat amb les persones i els equips, que tinguis l’interès per transformar coses, aquestes persones són les que actuen de motor intern per innovar. El que és important és tenir una bona idea, perquè de vegades la gent parla d’innovació a seguir una tendència.

En una frase: Com serà el packaging del futur beauty?

Joaquim Cons – Puig

Serà més responsable i segur, parlarà amb nosaltres i ens explicarà molt més.

Concha Bosch – AINIA

La demanda de més sostenibilitat es veurà reflectida i portarà noves tecnologies i més personalització.

Edgar Lendínez – MartiDerm

Responsable, pensat i desenvolupat de manera intel·ligent.

Xavier García– Montibello

Millor i més sostenible.

Francesc Morata – Noreste Studio

Reciclable, reutilitzable i sense deixar rastre.

Marcia Bardauil – Quadpack

Cada dia més proper al consumidor final per facilitar-li la vida.

Cristina Benavides, col·laboradora d’Hispack