Tancar

Tornar a la secció Actualitat i notícies

La sostenibilitat i el desenvolupament d’envasos més respectuosos amb el medi ambient i que generin menys residus és un tema que afecta tots els sectors industrials. Però, serveixen les mateixes pràctiques i metodologies? Els materials són els mateixos i es poden fer servir de la mateixa manera per a una ampolla d’aigua que per a un envàs cosmètic? Què pot aportar el reciclatge químic? De la mà de marques destacades del sector químic, proveïdors i desenvolupadors tecnològics, Hispack va dedicar una sessió a les experiències de desenvolupament de nous envasos, nous materials, foment d’estratègies de valorització i reintroducció de materials reciclats al sector químic, cosmètic i de la drogueria.

Jesús Pérez-moderador

Director | Clúster de Innovación del Envase y Embalaje

Ferran Vaqué

International Sales Manager & New Project Manager | Careli 2007 SLU

Israel Nadal

Director Comercial | IRISEM

Francisco Javier Calatayud

Àrea d’Innovació & Packaging | RNB RNB Cosméticos

César Aliaga

Responsable d’Envasos i Economia Circular | ITENE (Instituto Tecnológico del Embalaje, Transporte y Logística)

En quina situació ens trobem?

César Aliaga – ITENE

Venim d’uns anys que tot ha estat reciclabilitat. Ara, amb la publicació de la llei de residus i el nou decret, han entrat nous reptes. Actualment seguim parlant de reciclabilitat –tot envàs haurà de ser reciclable el 2030 segons apareix al reial decret– però també s’hi afegeix el contingut en reciclat pel tema de l’impost que tenim a partir de l’any que ve en plàstic.

També hi afegim el concepte de compostabilitat i com una cosa disruptiva la reutilització d’envasos.

Reciclabilitat, reutilització, contingut en reciclatge, prevenció i compostabilitat són els reptes que tenim al davant.

Francisco Javier Calatayud – RNB Cosméticos

Des d´un punt de vista més pràctic, estem vivint el que anomenem una refill revolution, una gamma completa d´envasos que permeten la reutilització, però creiem que hi ha molta oferta que no ens garanteix unes mínimes garanties de seguretat i no ens aporten fiabilitat.

A nivell de materials, ens agradaria utilitzar els que tinguin un alt valor afegit de reciclatge, però avui dia segueix sent un handicap utilitzar-los en seguretat alimentària. Creiem que l’ecodisseny ha d’estar present a les solucions que aportem i al packaging lleuger serà una solució molt interessant. Estem treballant per a que tots els materials siguin reciclables i hi ha una tendència clara a eliminar els multicapa en embalatges flexibles i poder utilitzar materials monocapa amb propietats barrera. Arribats a aquest punt caldria fer una defensa del plàstic, ja que ha aportat unes garanties de protecció que altres materials no han aconseguit de moment. El paper i el cartó són altres elements que veiem com a opció de futur i creiem que és una àrea de recerca interessant a seguir.

Ferran Vaqué – Careli 2007 SLU

Hem de fer més i millor amb menys. Per aquest motiu treballem les càpsules hidrosolubles, però pel que fa a envàs, des dels inicis vam començar a treballar el doypack, unes bosses que ens permeten tenir prestacions a nivell de visibilitat al lineal sense renunciar a la seguretat, amb el zipper a prova de nens, alhora que reduïm la quantitat de plàstic que posem al mercat. La nostra manera d’apostar per la sostenibilitat és reduir material.

La tendència actual és clara: ús d’envasos reciclables amb contingut de material reciclat, tant en sòlid o físic com ampolles, i nosaltres en flexible també hem incorporat una part de material reciclat, com en el cas dels doypack. A banda, treballem una gamma de productes compostables amb materials d’origen renovable. Pel que fa a reutilitzar, també oferim la possibilitat d’ecodissenyar els productes de manera que puguem utilitzar l’envàs i només comprar la recàrrega, com gels per al cos, sabons de mans…etc. La reutilització és una de les tendències de futur perquè no hem de rebutjar coses que continuen tenint una funció útil.

Israel Nadal – IRISEM

Hi ha unes tendències clares basades en les R: reciclabilitat, reutilització i reducció. L’èxit rau en saber combinar-les i que cadascú de nosaltres posi el seu gra de sorra treballant en aquests pilars.

Francisco Javier Calatayud- RNB Cosmetics

Els sistemes monomaterial són molt interessants en la mesura que permeten una reciclabibilitat més gran, si bé ens obliguen a tenir uns plans d’assaig més llargs i a prestar més atenció. I és que tots els canvis i nous materials han de seguir uns criteris de fiabilitat i seguretat doblant si cal les proves i els mètodes d’assaig que teníem fins ara.

Què pot aportar l’ecodisseny a favor de la sostenibilitat?

Cèsar Aliaga-ITENE

L’ecodisseny ho és tot. Qualsevol millora que fem a l’envàs és ecodisseny, el que passa és que la tendència ha anat canviant. La clau és entendre l’ecodisseny com a eina per adaptar l’envàs a les necessitats de sostenibilitat. Aquest plantejament pot ser complex –amb totes les capes del cicle de vida de l’envàs– o podem anar molt al gra i centrar-lo per exemple en un tema –reutilització, procés productiu, metodologia d’envasament…-. Els ecodissenys que estem veient van encaminats a reduir envàs, fer-lo reciclable, reutilitzar-lo i introduir material reciclat.

Francisco Javier Calatayud – RNB Cosméticos

Hi ha un corrent que planteja l’ecodisseny com la manera de fer un packaging menys dolent, però nosaltres ho entenem com la possibilitat de fer alguna cosa disruptiva. En el cas de l’alta perfumeria treballem per reduir pes oferint, per exemple, la mateixa solució estètica amb menys pes; el vidre ho permet i de vegades hem de sacrificar algun element estètic per criteris de sostenibilitat (en passar de pots de 130 gr a 100 gr). Els fabricants de plàstic són més reticents perquè alleugerir pes els suposa més problemes tècnics, però hi són i ja s’ofereixen solucions en aquest sentit.

A allò que no podem renunciar mai és a la seguretat i l’ecodisseny ha d’anar acompanyat d’una sèrie de controls extra.

L’ecodisseny ha d’estar present a nivell d’innovació a tots els projectes: hem aplicat l’eliminació de les safates termoformades de plàstic, en cosmètica estem treballant en un projecte per passar a fabricar pots monoparet.

Israel Nadal – IRISEM

Hi ha un llarg recorregut amb l’ecodisseny en matèria de sostenibilitat. De tots els pilars que hem comentat, l’ecodisseny es basaria en la reducció per centrar-lo en algunes de les R que he anomenat abans.

Ferran Vaqué – Careli 2007 SLU

De la mà de l’ecodisseny ve la innovació de manera implícita. El que és important és anar incorporant petites millores que sumant fan molt. Tot i no ser experts en packaging, crec que l’ecodisseny és el que avui fa que estiguem aquí, i no només pel que fa a disseny. Des de l’inici ens proposem que tot tingui una circularitat, buscant la reutilització d’envasos i promovent l’ús de primeres matèries, que ens permet treballar també en envasos més sostenibles.

Reptes per incorporar material reciclat i buscar materials més sostenibles

Israel Nadal – IRISEM

A nivell administratiu podem fer més coses: associacions, empreses i clusters poden aportar una mica de llum perquè s’implementin mesures amb més sentit més enllà d’incorporar impostos sense sentit.

Estem veient moltes problemàtiques: quan augmenta la demanda d´un producte reciclat, ens podem quedar sense producte. Actualment no hi ha material reciclat suficient i la seva qualitat té les seves fluctuacions. Però més que problemes, prefereixo anomenar-lo particularitats que cal trobar solucions, com en el cas dels materials.

Ferran Vaqué – Careli 2007 SLU

Ens estem trobant problemes de costos elevats i disponibilitat a l’hora d’incorporar materials reciclables, monomaterials i fins i tot amb un contingut de material reciclat –per exemple amb el cas dels biopolímers–. Això comporta uns terminis de lliurament més llargs i és complicat a nivell d’empresa.

Intentar fer les coses bé i ajudar el planeta no hauria de suposar un problema per al client.

Francisco Javier Calatayud- RNB Cosméticos

Ens agradaria poder oferir més material reciclat, no només en PET, que ens dóna garanties legals, de subministrament i fiabilitat, sinó d’altres materials a utilitzar amb seguretat. Estem veient de quina manera podem utilitzar un material amb mínimes garanties de traçabilitat amb capes intermèdies per poder-lo utilitzar, però requereix unes investigacions i estudis que estem fent ja que encara no hi ha dades fiables.

Els sistemes de reciclatge han millorat molt i això ha fet que aquest residu tingui un valor, i tot aquest material reciclat s’està consumint a sectors on no requereixen una aprovació full contact.

Nosaltres ja podem oferir algunes solucions en reciclatge químic i crec que és on pot venir l’ajuda per obrir nous camins.

César Aliaga – ITENE

Ens trobem 4 reptes:

  1. Escassetat de matèries primeres i, per tant, pujada de preus.
  2. Legislació: els terminis per complir les lleis són molt ajustats.
  3. Protecció del producte: no podem fer cap canvi que suposi posar en perill el producte. Ens trobem amb el repte tècnic que el material reciclat no té les mateixes propietats que el material verge.
  4. Certificació: també és important que el material estigui avalat per la normativa que hi ha al darrere (per exemple, la normativa específica per a contingut de material reciclat 15343), així com altres normatives sobre reciclabilitat, compostatge, etc.

Com a punt final, els sistemes de reciclatge estan millorant, però no tot és reciclable i és important tenir-ho clar. El reciclatge químic també ha vingut per solucionar i reciclar allò que mecànicament no es pugui reciclar amb l’objectiu de tenir més material reciclat. En aquest sentit estem buscant solucions a través de la R+D.

Hi ha tecnologies disponibles per incrementar la quantitat i qualitat de reciclatge?

Cèsar Aliaga-ITENE

Es recicla molt i bé, però encara queden reptes. Per exemple, tenim problemes amb els envasos petits, amb el plàstic barreja, amb les multicapes, amb elements de packaging petits.

A Espanya tenim moltes plantes de classificació, potser més de les necessàries, i per això costarà que la tecnologia arribi a les plantes i que tot es pugui reciclar. Sempre hi haurà una part que no es pugui reciclar mecànicament, aquí entrarà més el reciclatge químic i els propers 10 anys seran crucials per incorporar nova tecnologia i introduir aquest tipus de reciclatge.

Ferran Vaqué – Careli 2007 SLU

Un dels problemes és la manca de material reciclat en plàstic. Les alternatives post industrials estan emergint i moltes empreses fabriquen més minva de la necessària per a això. No té gaire sentit fabricar un excedent del teu material per reciclar-lo post industrial i vendre’l com un material reciclat.

D’esquerra a dreta: Ferran Vaqué Bover, International Sales Manager & New Project Manager, Careli 2007; Israel Nadal Valor, Director Comercial, IRISEM; Francisco Javier Calatayud Frances, Àrea d’Innovació & Packaging, RNB Cosméticos; Cesar Aliaga Baquero, Responsable d’Envasos i Economia Circular, ITENE i Jesús Pérez, Director del Cluster de Innovación del Envase y Embalaje (moderador).

Cristina Benavides, col·laboradora d’Hispack