El packaging espanyol mira a l’exterior

La necessitat d’adaptar-se a un nou context durant la pandèmia i les conseqüències a posteriori han generat canvis estructurals a la majoria de sectors. Malgrat això, per a qualsevol negoci, sortir fora ha estat, és i serà sempre una oportunitat per créixer i millorar tan la facturació com els beneficis. També per a la indústria espanyola del packaging, que fa temps que mira a l’exterior per diversificar riscos, ser més forts i menys dependents de la demanda interna.

Espanya representa un important hub per a la fabricació de maquinària d’envàs i embalatge i ocupa posicions de lideratge en producció i exportació a Europa i el món. Segons dades de l’Associació Espanyola de Maquinària de Envàs i embalatge Amec Envasgraf, Itàlia és el país líder en producció de maquinària d’aquest sector, amb el 45,55%, seguit d’Alemanya i d’Espanya. Pel que fa a exportació, Espanya se situa en cinquena posició.

Radiografia de la internacionalització sectorial

L’any passat es van identificar unes 231 empreses dedicades a la fabricació de tecnologia per a la indústria de l’envàs i embalatge. D’aquestes empreses i segons dades d’Amec Envasgraf, les més importants formen part d’aquesta entitat i exporten de mitjana més del 60% de la seva facturació.

La directora d’Amec Envasgraf, Carmina Castellà, explica que actualment 27 de les empreses associades estan implantades a l’exterior. En conjunt compten amb un total de 76 filials establertes principalment als Estats Units, Mèxic, Xina, Brasil i França.

La tendència de les exportacions cap als 10 principals mercats mostra una evolució positiva en els darrers anys. Al 2020, any de la pandèmia, les exportacions tant sols van disminuir un 3%, una xifra anecdòtica tenint en compte la complexitat del context. La raó respon a una suma de factors, segons Castellà: l’avantatge de comptar amb una alta fidelització de clients; la preparació de les empreses per treballar en remot; la ràpida adaptació a les limitacions derivades de la pandèmia i la forta digitalització ja existent.

Amb dades registrades de 2021, Europa és el principal destí de les exportacions espanyoles del sector, amb una participació global del 53,8%. França, Itàlia, Alemanya, Portugal i Polònia són els principals països receptors de les vendes en l’exterior del sector. Fora d’Europa, Estats Units és el primer mercat en el ranking global. A aquest li segueixen Mèxic i altres països asiàtics com Xina i Índia.

Respecte als subsectors més avançats pel que fa a internacionalització, Castellà destaca la maquinària de l’envàs i l’embalatge i la maquinària d’empaquetar i embolicar. Tanmateix, tots els subsectors experimenten un important creixement el 2021.

Mengibar i Gráficas Salaet, experiències exportadores

La mida d’una empresa no és determinant a l’hora de plantejar-se un procés d’internacionalització. Gráficas Salaet es dedica a la fabricació de packaging de paper i cartró per a la indústria alimentària. L’empresa es va fundar el 1965 i la seva incursió en altres mercats va començar el 1982 a l’Argentina, on van instal·lar el primer centre productiu fora d’Espanya. “Volíem créixer com a empresa i ser coneguts en altres països”, afirma Eva Salaet, una de les dues sòcies d’aquesta empresa familiar que actualment compta amb plantes a Argentina, Romania i una propera a Algèria.

Durant aquest darrer any i mig, l’empresa ha hagut de reorganitzar-se i incorporar noves dinàmiques de treball per garantir la seguretat en l’entorn laboral i en tots els processos de fabricació ja que la seva activitat va ser considerada essencial, donat que els seus envasos van destinats a empreses d’alimentació. Els objectius d’inversió no han canviat, de fet en aquests darrers anys s’han incrementat arrel de la major demanda que estan tenint i que els ha portat a invertir en maquinària i noves instal·lacions.

Per Salaet, les claus de la bona marxa de la internacionalització de l’empresa estan en el seu catàleg de productes i en la R + D: “cada país és diferent però disposem d’un ampli catàleg amb moltes referències i un departament de R + D de nous productes i projectes per adaptar-nos als requeriments i expectatives dels clients, transformant les seves necessitats en productes reals i buscant nous materials i noves aplicacions que ens ha permès, per exemple, treure a el mercat unes safates per menjar precuinat sense necessitat de cap làmina de plàstic”. “La sostenibilitat dels envasos que fabriquem és cada dia més important”, conclou.

Des de la població tarragonina de Gandesa, Gráficas Salaet exporta el 40% de la seva producció a països com Estats Units, Alemanya, Regne Unit, França, Canadà, Aràbia Saudita, Suècia, Xile, Magrib, Països de l’Est d’Europa i Holanda, amb una previsió de que aquesta llista augmenti. Dels productes que fabriquen, els més venuts són les càpsules i tulipes per magdalenes, les safates i motlles per coure i les bosses i paper impresos per a alimentació.

Pel que fa als reptes que tenen plantejats, la portaveu de Gráficas Salaet subratlla: “Un dels més importants és donar-nos a conèixer i crear un ambient i una confiança amb el client perquè vegi que, si bé no som una gran empresa pel que fa a dimensions, si tenim molts avantatges, com la proximitat del tracte, la rapidesa en la presa de decisions, la preocupació per la qualitat del producte i l’atenció a client”. Eva Salaet també cita com un altre desafiament la captació de talent a tots els nivells perquè, com assegura, “tenir les persones adequades en els llocs pertinents és la clau de l’èxit”.

Des de 1988 Mengibar desenvolupa solucions per a l’envasament de productes que ven en els cinc continents, fabricant i prestant servei des de Barcelona a tot el món amb oficines pròpies i oficines de representació. La situació viscuda per la pandèmia també els va portar a aplicar mesures estrictes per garantir la seguretat en tots els àmbits, tant pel que fa a la plantilla com a l’hora de fabricar els productes, però a l’igual que Gráficas Salaet, Mengibar ha mantingut la seva activitat sense interrupció.

El core business de la companyia ha estat des de fa més de 30 anys el desenvolupament de solucions d’ompliment i tapat. Quan Mengibar es planteja entrar en un nou mercats els reptes són molts, segons el director de màrqueting, Alex Zuna, que explica que “cada país té les seves particularitats, però hi ha més diferència si tractes amb una empresa multinacional o una empresa local mitjana. Això comença amb els documents i requeriments que demanen els primers i el coneixement que tenen del tema maquinària, mentre que les empreses més petites sobretot es beneficien del que nosaltres aprenem en col·laboració amb les multinacionals, sense que en el seu cas exigeixin tant”. Zuna afegeix la necessitat d’estar preparat per tractar amb mercats diferents pel que fa a lleis, normes i reglaments de duanes.

Les dues empreses coincideixen a veure Estats Units com un dels mercats clau a futur en els seus plans de negoci. Mengibar té previst seguir obrint nous mercats a Àsia alhora que intensifiquen la seva presència en els mercats tradicionals.

L’accés a les matèries primeres, un dels majors reptes

Durant la pandèmia i en els últims mesos, la majoria de sectors industrials ha hagut de fer front a problemes de proveïment de les matèries primeres per a la fabricació dels productes que, a més, s’han encarit. En paral·lel, les empreses han vist com s’incrementaven els costos logístics i de transport de mercaderies i els retards en la recepció de les seves comandes, generant una fallida en la cadena de subministrament. La dependència de mercats com l’asiàtic per aconseguir una sèrie de productes ha provocat també una major dificultat per al subministrament de certs components com els elèctrics i els microxips. En definitiva, un problema d’oferta i demanda que comporta un increment dels preus i accentua encara més l’escassetat.

Durant aquest últim any, la mobilitat s’ha vist fortament limitada ja que pràcticament el 90% de les empreses no ha pogut desplaçar-se com ho havia fet fins llavors. Actualment aquesta situació està tornant a la normalitat, si bé viatjar a països com EUA, Algèria i a el continent asiàtic continua sent complicat per les restriccions vigents en els països de destinació. No obstant això, aquesta situació adversa també ha qüestionat el volum de viatges que es duien a terme en època pre pandèmia, de manera que s’han buscat altres fórmules, com les reunions virtuals o l’assistència en remot, alternatives que han vingut per quedar-se i que conviuen amb els desplaçaments a l’empresa de client.

Hispack, suport en l’obertura de nous mercats a l’envàs

Hispack juntament amb Amec Envasgraf posarà en marxa diferents accions de promoció en diversos països principalment d’Europa, Amèrica Llatina i l’àrea mediterrània per augmentar el nombre de visitants internacionals que visiten la fira. En aquest sentit, es duran a terme accions de promoció directa en diferents països (Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú, Marroc, Egipte, Tunísia, Turquia, Polònia, Portugal, França i Països Nòrdics) per tal d’identificar compradors amb projectes concrets als quals convidar a la fira. Amb aquest programa de compradors internacionals convidats directament per l’organització s’esperen agendar gairebé un miler d’entrevistes de negocis amb els expositors. També s’està treballant conjuntament en l’organització de missions comercials a altres mercats amb potencial de creixement com EE.UU, Xina, Índia i Indonèsia.

Segons destaca Carmina Castellà, “els països llatinoamericans es consideren un mercat natural amb uns lligams històrics que ens uneixen i amb l’avantatge de l’idioma que hem d’aprofitar”. En el cas de l’àrea Mediterrània, “la proximitat és un factor a tenir en compte i les oportunitats que avui presenten són molt interessants”, explica la directora d’Amec-ENVASGRAF.

Hispack, el saló de packaging, procés i logística referent a Espanya que organitza Fira de Barcelona, ​​se celebrarà del 24 al 27 de maig de 2022. La fira espanyola serà de les primeres del sector a celebrar-se presencialment, contribuint a l’impuls del mercat i de les exportacions, a les oportunitats comercials, i a la recuperació econòmica.